Habemus Papam

A les 19:07 hores, per la xemeneia, no massa artística, per cert, sortia la fumata blanca, després de la cinquena votació. Les portes de la Capella Sixtina s'obren. S'ha acabat el conclave. S'aproparà al balcó, vestit de blanc. Demanarà l'ajuda de Déu i la pregària de tots els catòlics i, després, impartirà la benedicció "Orbis et Urbe" que, en aquest cas, porta implícita la Indulgència Plenària. És el segon Sant Pare del segle XXI. El Papa triat ha estat l'argentí, arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, que exercirà amb el nom de Francisco I, Francesc I per a nosaltres. Màxima emoció quan el cardenal Jean Louis Tauran anunciava el nom del nou pontífex.

Des del primer moment, m'ha causat una immillorable impressió per la seva cara beatífica, plena de tendresa i bonhomia i, a més, mostrant una simpatia en la seva justa mesura, i fent una presentació propera i plena d'amor. Diuen que és químic, que va ser professor de novicis de la Companyia de Jesús (jesuïtes) de la qual en forma part. Diuen, també, que té una preocupació especial pels pobres... Penso que, realment, es farà estimar, ja que té la humilitat suficient demostrada, segons expliquen, en el conclave anterior i tota la força que li donarem tots els catòlics en general i els d'Amèrica llatina en particular. Acabo de llegir que és soci del Sant Lorenzo de Almagra, que és un club de futbol argentí que vesteix de blaugrana com el Barça... ja deia jo que m'ha caigut tan bé ràpidament!

Té 76 anys i és el primer pontífex jesuïta i no europeu. Recull el suport de moderats i progressistes pel seu discurs amb accent social. El seu pare era un ferroviari i la seva mare, mestressa de casa. Tot i que algun cop el van acusar de tenir alguna relació amb la dictadura de Videla, mai no va respondre i ho va fer així, diuen, per no fer el joc a ningú i no perquè tingués res a amagar. Llegint el diari Ara, diuen que el nou Papa és un enemic acèrrim de l'avortament i el matrimoni homosexual. D'aquests diu que "Són la pretensió destructiva del pla de Déu". També l'avortament el qualifica de lamentable, fins i tot quan es tracta d'una violació.

Bé, la tasca encomanada no serà gens fàcil. Termes com família, societat, persona, valors, fe... estan en condició variable i amb crisi generalitzades. Per una banda, en la majoria catòlica de països com Argentina o Brasil, que és molt nombrosa i, a més, amb molta joventut en recerca de l'esperança que no troba en el despropòsit de les inèrcies sense sentit, hi pot tenir un bon suport. Però, per una altra, l'administració del Vaticà, els problemes de pederàstia i una progressiva recuperació de la credibilitat, seran fites importants. Ànim i ens encomanem a Déu tots plegats...