Dies de vins i de roses

Ja tornem a ser al darrer dia de la setmana... els dies fan una via que no te n'adones. Tot passa entre variats esdeveniments, felicitats incloses, i ocupant el temps en tot allò que m'omple i em fa fàcil d'existència. Hem caminat sense por als elements, feia fresqueta i el nostre barri sembla una bona seu del vent, però a partir del Serrallo i cap a les platges hi ha com una mena de passadís protegit, encarat al sol i que és una delícia travessar-lo plàcidament en aquests preludis primaverals. Avui ha vingut el Fernando, amb la seva marxa habitual, tot i que ha rebut la crítica autoritzada: "Clar, després de tantes campanes, avui ens portes amb la llengua fora", però l'hem seguit prou bé. A la tornada, l'Antonio, veient que era molt aviat, se li ha acudit que podíem anar a fer un vinet a La Xarxa i... hi ha coses en què la gent es posa d'acord ràpidament. Una mica de seitó fer de la casa i un Faustino VI, no gaire bo, ha donat peu a la meva crítica al Rioja de baix cost, com a caldo aigualit i amb poc cos. Hem acabat provant un Priorat i l'Antonio dient: "No es por hacerte la pelota, però... no hay color". Bé, més lleugers i amb una petita acceleració beneïda pel déu Baco, hem arribat a casa, després d'haver quedat per dilluns a l'hora "h" i al bar de Walter.

Diumenge fan la festa dels Tres tombs, i per aquí al meu barri és espectacular. Hi ha la parada de carros i animals i gent vestida per a l'ocasió, cavalls engalanats, eugues amb la cua trenada i, com no, esmorzar comunitari de brasa i bota i cigaló. Ja se sap que, en aquest país, sempre acabem a la taula, si més no, prop del foc que cou les nostres exclusives viandes. Recordo que l'any passat vam acabar al bar dels "maños" fent uns xarrupets d'herbes que entraven prou bé. Va ser un pas més per a la coneixença de la gent del barri i l'acceptació mútua per aconseguir aquesta placidesa de què gaudeixo ara. Aquest any no hi podré ser. Aquest dissabte, demà, és l'aniversari de la Mar, la parella del Pere, i els seus pares són a Barcelona per passar-lo amb ells. Així que el diumenge ens hi aproparem nosaltres i farem un dinaret de celebració tots plegats. Són molt bona gent, de bona pasta i condició, amables, treballadors, entranyables, gent com cal... sempre és un plaer contactar amb ells, estarem bé, segur. La vida continua, a cops, també bonica i agradable. Dies de vins i roses... com la Mar!