Ha fet un dia esplèndid

Avui sí, avui m'ha vingut al cap allò del poeta: "Despertaba el día i en su albor primero, con sus mil ruidos, despertaba el pueblo". Feia un matí que convidava a sortir per moure les cames i, evidentment, el cor. Un bon sol, sense vent, d'aquell que ja en plena caminada et fa agrair alguna ombra, encara que només sigui d'algun arbre o xalet proper a la carretera. Des del mirador del Miracle es veien nou vaixells i l'Antonio m'explicava la posició i la càrrega de tots ells: gas, carbó, mercaderies en general, productes químics, petroli... Realment, feia bon dia i hem sentit ja suor d'estiu, si més no de primavera. En arribar, cap allà a les dotze, la Coca-Cola zero estava boníssima i la dutxa posterior reconfortant, reparadora. Una última ullada al mar per dir que, tot i que a fora no notàvem cap vent, la mar tenia bones ones que, en xocar amb les roques de la costa, saltaven espectaculars i fent arribar algun plugim fins les voreres per on caminàvem. L'Antonio m'ha explicat que no veia mar de fons i que més aviat podria ser un vent del sud... i jo he pensat que podria ser de procedència de les Terres de l'Ebre, que sempre anem molt ben servits d'allò que nosaltres anomenem "vent de baix".

Bé, ja som a casa. La Teresa surt a les dues, tenim el dinar fet des d'anit. Ahir també vam parlar amb el Pere... diu que la feina va bé i ja porta dos dies. Ànims sempre!! Són dos quarts de dues, vaig a parar taula i preparar les postres... després de dinar faré una mica d'inclinada de sofà, programa de fauna per la TV, anar a comprar i fer algun manteniment amb la Teresa, més TV amb la Josefine, correu, blog, Facebook, escacs, sudokus, lectura, alguna sèrie, notícies... De vegades penso que ho estic farcint tot d'activitat frenètica però de seguida veig que allò que no puc fer mai és quedar-me al bar entre diaris de notícies fetes i cerveses additives o vins a joc. Sempre hi ha un temps per a cada cosa i una mesura... "Anirem per la riba agafats de la mà i tindrem una mida per a totes les coses", deia el poeta savi.

He sentit, molts cops, aquelles veus que parlen "d'un fart i fora", menjo o no menjo, tot o res, hi sóc o no, però també he sentit parlar dels "tastets" del gourmet de torn, del "poquet i bo", com l'arròs, la cullerada d'arròs indescriptible que feia la sogra i on et quedaves amb la satisfacció d'haver provat allò millor, però amb totes les ganes del món de menjar-ne més. La prudència, l'equilibri, el control, tampoc no vol dir l'absència, el nihilisme, ni la negació de tot allò que només perd l'encant per l'excés o l'abús. Fins i tot, tot i que sabem que ens estimem, tindrem una mida per a totes les coses, em continua recordant el meu amic i poeta savi. És ja la tarda de dijous. La Teresa no trigarà. Ella és el seny, la lògica i el sentit, amb ella no cal mesura...