Benet XVI

Ahir va ser el darrer dia de febrer i, també, el del pontificat de Benet XVI. El Sant Pare, vellet, amb poca salut i sense massa forces, s'ha anat acomiadant de tothom. Els darrers han estat els cardenals, d'entre els quals en sortirà el seu substitut en el proper conclau. L'horari ha estat dissenyat i pensat amb temps... a les cinc de la tarda ha marxat cap a la residència d'estiu i a les vuit deixarà definitivament les Sandàlies del Pescador. Després, i ja de forma definitiva, es desarà en un convent de clausura i es dedicarà totalment a la pregària i a la meditació. Penso que ha estat un Papa no massa popular, però molt més ferm del que pensen alguns. Li ha tocat viure un temps on la corrupció sembla que ha traspassat, fins i tot, les parets del Vaticà. Amb un majordom fent tripijocs i amb la pederàstia estesa arreu del món, fins i tot als purpurats, no ho ha tingut gens fàcil. Diria que ha intentat fer neteja i que ha deixat establertes algunes bases que podrien ser un bon detergent. Déu vulgui que s'escoltin els seus desigs de pau i bé.

En quinze dies, o abans, se celebrarà el conclave i tindrem nou Sant Pare. Mentre, especulacions de tota mena: que si s'acabarà el món, que començarà un nou tipus d'església, que si això o allò, amb tots els oportuns anunciadors de l'esdevenir, posats en la tasca nefasta de veure qui la diu més grossa. Els cardenals amb dret a vot, ja són gairebé incomunicats i concentrats al màxim per poder fer l'elecció més justa i més santa. Aviat hi haurà fumata blanca i el famós successor de Benet XVI tindrà una gran tasca. Estaria bé que la pugui fer amb llibertat per posar a la pràctica la voluntat de Déu. Tots sabem que es trobarà una església farcida de problemes i amb la credibilitat sota mínims, però també hom sap de la realitat de la situació, així que pot partir perfectament d'un correcte coneixement de les principals problemàtiques de l'església catòlica arreu del món. Benet XVI, un Papa a qui li agrada escriure i ha estat seriós i coherent, encara que no gaire innovador, també li pot donar la seva visió i els consells oportuns que l'ajudin a fer-se allò que en diuen una veritable composició del lloc i pugui obrar en conseqüència des dels inicis del seu pontificat.

Un dels possibles elegits podria ser el nostre Cardenal Martínez Sistach, arquebisbe de Tarragona, primer, i ara Cardenal de Barcelona. És planer, senzill, assequible, proper, inspira confiança i és relativament jove... així que jo ja he votat, llàstima que no sigui un cardenal dels electors. També n'hi ha un parell de color (no recordo mai un Papa d'aquestes característiques), algun més d'espanyol, els italians sempre ben considerats i tots, seriosos i compromesos amb la gloriosa tasca d'elegir al successor de Sant Pere.