Per segon cop, profundament, plàcidament...
Tapat i entre coixins gruixuts i tous,
he obert els ulls, eren tres quarts d'onze.
He fet estiraments, d'aquells que,
diuen, són de peresa mandrosa.
El cert és que he sentit un gran plaer,
allò que passa quan dorms bé,
d'una tirada, sense interrupcions.
M'ha sabut greu pels companys que,
de ben segur, m'hauran estat esperant.
Però ningú ha fet cap soroll,
no han gosat i m'han fet respecte:
el tren que arriba del sud
i xiula insistent per anunciar-se,
la cridòria habitual dels nens
al pati de l'escola del Serrallo,
tampoc la Teresa s'ha fet notar
en la seva marxa habitual cap a l'escola...
S'han donat les condicions i,
en un moment amb amplius,
m'envaeix un somriure d'agraïment.
Continuo somiant truites boniques,
d'aquelles fetes amb ous de gallines de casa,
i amb els ulls sempre mirant més enllà del nas
però entre els meus, entre els nostres,
entre la gent de bona voluntat.
Potser és quan dormo
quan estic més despert... i descanso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada