Aquell camí estret entre l'arbreda
que porta a l'esplanada del castell,
música de fulles i d'ocells, algunes pedres,
algun pi pinyoner que fa paraigua
a una base de romers i farigoles…
Aquell camí amb una vall profunda al costat
i on a la base d'un arbre s'ha rascat un porc senglar…
Aquell camí al castell d'Escornalbou
sempre serà un record inesborrable...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada