M'hauria agradat saber com pensa, com somia, com sospira,
i què és allò que l'accelera, la motiva, l'emociona…
M'hauria agradat romandre prop, sí, més prop i més dies,
per omplir del tot l'habitatge del cor
on un desa l'essència de l'aroma de l'amor…
M'hauria agradat obrir el silenci de les nostres boques
i posar al vent els batecs del meu cor… escoltant el seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada