Parlava poc, escoltava molt, quan obria la boca era per fer una recopilació precisa i meditada de tot allò que s'havia dit, i fins i tot d'allò que s'havia amagat o insinuat. Sabia parlar amb el somriure i amb el silenci, tan d'aprovació com de regal, feia meravelles. Tenia aquella qualitat que manca a tantes persones, sabia callar i, sobretot, parlar oportunament i sempre sense ofendre ni ferir sense caler. Potser parlo d'un personatge per inventar, segurament… però m'hagués agradat conèixer-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada