Tanco els ulls i veig a nens i mares plorant, alguna àvia desesperada fa del plor i de la llàgrima un bany expressiu d'impotència total. Els que mostren tota la pena del món s'han salvat de la darrera bomba, veurem si ho poden fer de la propera, d'altres persones ja no ho poden contar, tampoc sé si els podran comptar, perquè romanen sota la runa. Mentre, ningú fa res, estem totalment deshumanitzats…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada