Sovint la Teresa em recorda a aquella cançó que diu que cal que neixin flors a cada instant. Ella és la font d’on brollen les actituds més nobles, les accions més sanes, les intencions més venerables, els raonaments més savis, a part de la prudència més respectuosa i la comprensió més generosa, tot regat sempre, per aquell somriure que acompanya un silenci de regal, o una paraula que és sempre justa, mesurada i a temps… la Teresa és tot això i potser més que no encerto a descriure. Bé, doncs, aquest ésser meravellós, avui fa anys, cal felicitar-la com cal. Gran dia preciosa, gràcies per existir i fer-me immensament feliç!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada