Diuen que són l’amic de l’home i realment són, gairebé sempre, una companyia molt agradable, nobles, fidels i sempre molt carinyosos i agraïts. La Teresa sempre em parla de la seva Blackie, que l’esperava a la parada del bus quan ella estudiava a Tortosa. Recordar al nostre Rex, ja al pis de Tarragona, és tota una emoció plena de records entranyables. La gosseta que té ara el Pere, es diu Ayla i és tremenda, molt moguda, incansable, però amb ell fan molt bon joc i és un encant, també té al Magus que és la bondat i la paciència total, sobretot amb l’Ayla. Per acabar una foto amb el gosset d'un amic, no em direu que no és una meravella...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada