La mare cosia envoltada d'aprenents, tenia un guix blau aplanat i dibuixava una mena de figura humana damunt d'un cartró, deia que fa un patró… i jo no entenia res. Era la mare, sempre fent coses, sempre a punt per a tot i per a tots. A casa tot tenia el seu segell, tot feia olor de mare, reina i ànima de la vida familiar. Passejava bondat i la repartia, no només en somriures, sinó en fets d'entrega total a tots nosaltres. Sempre és un plaer recordar la mare, encara que a mi això dels dies "de", per a segons qui, no em van, la mare és cada dia, quan l'estimo i la recordo per sempre més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada