Seixanta-quatre en fa la criatura i té una mena de somriure beatific, de caire encisador, que sembla tocat per un reflex que dignifica tota la solemnitat d'una presència sempre gratificadora i altament exemplar. Evidentment, la Teresa no fa anys, ella fa primaveres millorades, on els seus cabells són ara rínxols de neu que, com sempre, purifiquen els ambients, la seva mirada, sempre atenta i pròxima, és com una protecció que abraça i acarona, la seva proximitat és la força de la bondat i del seny. Per molts anys, sempre com ara, sempre com sempre, amb tu, tots dos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada