Recordo el somni en el que vaig anar, amb catifa voladora, a veure els boscos de la lluna… Allí els ocells semblen seleccionats per la seva dolcesa en el trinar, ni una flauta de bambú activada pel millor virtuós faria una escala de sons tan espectaculars. Els arbres semblen tenir branques d'altres arbres, altres fulles, altres fruits, un passeig per l'arbreda és com caminar per una fruiteria, que exposa totes les seves delícies a l'abast de tothom. Ha estat un viatge màgic, un somni molt agradable i un despertar amb un somriure d'orella a orella i més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada