La casa de fusta

Fa temps que no parlo de la casa de fusta a la muntanya, envoltada de verds de primavera, prop d'un riu viu i nerviós… M'encanta l'olor de tots els verds del paisatge, l'aire pur, allà on els ocells més potents i experts fan el niu, amagat i molt protegit. Després, a l'hivern, la neu li fa, a tot plegat, un bany de blanc, una neteja de puresa, i tots els colors del verd són ara un nou espectacle on, des de la finestra, un observa com la parsimònia és magnífica, la calma de la nit, la suau pluja blanca, la pau de la muntanya…