He caminat una mica vora el riu, m'assec en un banc, veig com baixa l'aigua, cau la tarda, aviat apareixerà la lluna i es farà el seu bany habitual… Quan veig tota aquesta imatge, sempre penso en una música en directe, a l'aire lliure, un domini de violins, en un principi, i de mica en mica, aquell saxo, sempre llunyà, que s'apropa parsimoniosament per plasmar la seva melodía, que és la cirereta perfecta d'un ambient on l'amor és troba sempre molt a gust...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada