Ella era la música

No, no l'esperava, no la sabia…

ni tan sols podia imaginar que que la llum del sol 

es podia enriquir amb la llum d'uns ulls.

Però ella va arribar, com arriba la primavera, 

com arriba la lluna a la nit, com la pau al capvespre,

o el nou dia de la millor esperança.

Evidentment jo era darrera d'un cafè, 

amb un Pilot a la mà, el meu quadern de sempre 

i un somriure indefinit, que mirava a un altre lloc.

Però hi va haver un augment de llum, van parar les músiques, 

ella era la autèntica música, la veritable llum...