Un gosset blanc, preciós, amb un pèl que sembla de cotó fluix em fa pensar en allò que deia Juan Ramón Jiménez de Platero: "Se diría todo de algodón, que no tiene huesos", la cua aixecada cap al davant i uns ullets que completen com cal aquella careta de perdó, que a mi m'agrada tant. En certa manera, em recorda a la Luna, la gosseta de la meva bona amiga Lídia, que és un sol d'animalet, preciós. És curiós, però sempre que veig un gos, sigui de la raça que sigui, m'atrau i me'l miro i admiro com cal, sempre…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada