Aquest és un acudit que em van explicar fa molts anys i ara l’he recordat una mica amb un somriure. Diu que una nit de fosca és troben dos que no estaven massa bé, i un li diu a l'altre… “mira tinc una llanterna, fa un bon raig de llum, gairebé arriba al cel, si vols pot pujar fins a la lluna, sense patir gens ni mica”, l'altre se'l queda mirant, una mica entre espantat i emocionat i li diu… si home, i quan estaria a dalt, a punt d'arribar a la lluna, tu apagaries la llanterna i jo em fotria de nassos…”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada