He fet el trajecte que feia de petit per anar a l'escola, he recordat el mestre, els companys i, fins i tot, els veïns, que ja ens coneixíem tots. Després he anat fins a les quatre carreteres i he pujat amunt fins on era el cine de dalt, com el dèiem nosaltres, per a diferenciar-lo del d'Arturet, que era més avall. He arribat fins allí on era la fusteria des Castanyers, que no sé si encara hi és, he pujat un mica més i, després, he anat baixant a poc a poc i seient per on podia gaudint del meu poble…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada