I, en tancar els ulls, volo, un vol net, ràpid,
i aterro a la terrassa, taula, un full blanc i un cafè,
disposat per a contar-vos tot com és de viu i bonic…
El Delta torna a ser viu, el color marronós de la terra,
ja és verd de verds, de tots els verds més preciosos del món.
Avui escriuré que el blau del cel del mar gairebé toca al riu,
i aquí és gairebé un riu mar, preciós, elegant, atractiu, poètic…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada