Finestra oberta, terrasseta, cafè gelat, aire condicionat, algun gelat d'aquells que acaben en xocolata al final del cucurutxo… De platja, res de res, ja fa uns anys que no anem a la platja a l'estiu, les incomoditats superen en escreix els avantatges i, aleshores, ho deixem per a l'hivern, on ja no hi ha gent ni cap olor de bronzejadors ni suor. Passejant per la platja, a l'hivern, és un recuperar l'essència de la mar i en l'ambient és capta tot allò que no van dir els silencis prudents…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada