Aquella mirada tendra, neta, tímida però penetrant,
que gairebé se li escapava del seu control…
i a mi m'arrancava somriures a l'ànima.
Aquella veu nítida, estereofònica,
però amb els decibels molt ben ajustats.
Aquella veu ferma que sempre era bona solució,
consens, seny, pau.
Aquella presència que era el toc definitiu…
de qualsevol disseny de gran qualitat.
Aquell estar on hom diu…
complert, no hi manca ningú, ja hi som tots i tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada