Vaig trobar l’indret adient
entre els ametllers sota la gebra,
com un hivern florit de blancs..
Feia la nit somiada, serena,
com un assaig de Nadal
que convida a pensar i recrear-se,
amb els pastors amb les pells,
un pessebre amb estrella,
uns nens cantant les “ovades”
i un Nen que neix sense luxes…
De fet, enmig de neu i fred,
a tocar d’una calma fluida,
un troba l’indret adient
entre els ametllers, sota la gebra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada