Una de titelles...

Passa, perquè és possible i passa…
que el titella aconsegueixi la llibertat,
i aleshores riu i canta i balla…
I es pregunta quina és la millor cosa
que pot fer ara que és lliure.
I el seu cor li contesta… “ensenya
als altres titelles de quina manera
es poden alliberar del titellaire…”
I alguns van treballar-hi i treballar-hi,
fins que, a la fi, quedaren lliures.
Però d’altres no ho van aconseguir
i van romandre a la mercè del titellaire,
gairebé sense adonar-se’n,
perquè mai van tenir accés
al seu propi moviment…