estic gaudint de les petites coses…
Una pau per on només circulen
les veus que més estimo,
una música sense problemes,
d’aquelles bones que si no l’escoltes,
perquè en tens prou...
amb la veu de les absències estimades
sap callar… i, quan et reenganxes,
et regala la suavitat del ritme,
la dolcesa de la melangia melòdica,
la companyia més acollidora…
Un cop més, miro les fotos de la paret,
és el plaer de les emocions plurals,
és aquella sensació de què mai estic sol.
A més, jo tinc una Teresa… ho sabíeu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada