part vella del poble gran, prop del mar.
Alguna senyora escombra el carrer,
d’altres, ja freguen la vorera.
Fa olor a lleixiu, olor a net i vell…
Per acabar-ho d’adobar, una senyora gran
llença, al vell mig del carrer i sense problemes,
una gran galleda d’aigua blanquinosa.
Per alguna cantonada han posat sofre
i, en general, tot fa el parer d’usat,
ja amb pre-decadència, però encara
amb signes de vida de l’essència del poble…
A la plaça propera, unes senyores jubilades
comenten que la néta els demana
una bufanda de llana, feta a mà,
amb ganxet... evidentment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada