Sempre et veia plena de llum,
i, de prop, plena de tendresa,
accessible, natural, senzilla…
Tu posaves camins, ponts,
passadissos per on enfilar-me
per arribar a la diana plena,
aquella que el teu somriure esperava
per a la proclamació definitiva
de totes les certeses…
Sempre et veia de cor obert,
d’ànima neta, de bona aura…
La trobada amb tu fou un tot,
una criança en terra bona,
un creixement per a un esclat,
tot fent millor el jardí i la pau…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada