El carrer del Mar, la plaça del Carros

M’he passejat pel Carrer del Mar, estret. A la dreta, una tanca metàl·lica el separa de les vies del tren… a l’esquerra, cases de poca alçada però amb un cert encant i vitalitat. Davant meu camina un matrimoni gran, molt deixats anar, lentament, desmanegats. De sobte, ell es posa a cantar “Morena mía” i ella se’l mira amb ullets de carinyo… En un no res, arribo a la Plaça del Carros. Bon solet. Hi ha, fins i tot, un seient de pedra des d’on puc escriure quatre frases en directe… Veig un grup amb cadira de rodes xerrant, tranquil·lament, amb alguna acompanyant de bon veure. Ara tornaré per vora mar. Dinem a casa i a la Teresa li explico el passeig pel Carrer del Mar…