Som al Delta, a Deltebre, pau. s com els altres indrets però en bonic… Hem anat a esmorzar al de Nicanor, coc de poma i tallat especial, i he sentit aquella sensació de bé, aquella joia que brolla del cor. El Pere té una cueta negríssima i una barba a joc i atapeïda. La Teresa té el cap blanquinós, on es plasma el seny i la mesura. La meva barba és de blanc Nadal, diria que s’omple de llum d’amor tot contemplant-los tan propers. Qui en dóna més? No, no té preu!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada