Hem fet la meva ruta habitual… esmorzar a la grangeta Sant Vicenç, amb conversa fàcil, un croissant de xocolata i un cafè amb llet i, aquest cop, amb sucre. Després, el camí estret prop de les vies del tren ens ha portat a la Plaça del Carros on hem vist la meva taula, mare d’algun poema… Hem anat a sortir al Serrallo, port, on hem vist, majestuós, l’Azzam que com més el mires més bonic és, la corda d’amarratge plena de gavines y, més enllà, un corb marí i més gavines. La natura es proclama, veiem La Xarxa… hem vist l’Òscar, demà ens veiem, ja tenim reserva per a dos, bon profit…. la Teresa té dinar de fi de trimestre amb l’escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada