És un record que fa temps que vull plasmar… petita, coqueta, gairebé barraca blanca, però amb cisterna i moltes plantes amb flor. Una cordada de xapadillos de tenca i d'anguila, i roba estesa… serracaps i pantalons de jonquet, també unes espardenyes d’espart, gastades… Com no, un xop immens, protector, i un desaigüe a tocar, amb un tros tancat… per una tela metàl·lica on criaven ànecs, mudes i, fins i tot, alguna au salvatge que s’afegia quan els donaven menjar… Darrere de la caseta, un hort casolà, artesania pura, delícia natural, art. No me n’he pogut estar… vida bucòlica, una caseta de camp al Delta… de l’Ebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada