On viu el somni

I després de la tempesta, la calma, fins i tot de la mar. Un dia esplèndid va assecant algun bassal que encara resta. He sortit a caminar, es veu que estic dolcet… i així ho aconsella l’analítica. He fet cap a l’estació dels trens… m’hi passo sovint i sempre m’agrada. Avui, uns marroquins disparaven paraules, també rialles, i com una mena de bon aire, algun estudiant que no té classe fins la tarda, possiblement una parella de gent gran que, per la cara, van al metge, preocupats.. i també algú que no va enlloc, perdut, i puja a un tren, qui sap on va, per baixar allà on viu el seu somni…