Pare de la Teresa i de Marcel·la, un home capaç, discret, honrat, treballador, que sempre tenia detalls sortits del cor y procurava la mesura per a totes les coses. Tenia com una motivació especial per a què regnés la pau en la família i un lleuger optimisme en l’esdevenir… Va morir molt aviat, just quan començava a gaudir-lo del tot, tot i això, va deixar en mi un segell de bondat i de pau. Sempre recordaré unes paraules del cor: “Jo no tinc gran cosa per donar-vos, però em puc donar a mi”. Impagable. Avui ha estat el seu sant… vagi per ell!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada