Qui més en sabia d’aquestes coses era el meu company Francesc Llobet, al cel sigui. Ell em parlava del “Joanet de Prades”, un ventet gelat; de “fer cagar el Tió, una tradició que no fem al Delta; de la clotxa o el xató o el menjablanc de Reus, per anomenar algun menjar típic, sense oblidar les calçotades de Valls, evidentment. Em sembla veure’l parlant-me de la setmana del barbuts o de l’ou com balla, a la Catedral de Tarragona. Jo també li parlava d’allò propi i típic del Delta de l’Ebre i li agradava molt quan li parlava d’un bon suquet de granota o d’anguila o d’angules, i li va encantar de conèixer el “col, arròs i fesols” que feia l’àvia o les nostres “paracotes” amb figa i els “xapadillos”. Entranyable Francesc Llobet, gran amic, gran persona. Descansa en pau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada