Una setmana ximple

No he sortit cap dia... la bici, trista i sola com l'escola a l'estiu, i allò del caminar pel bosc és una bonica pensada. Tot va començar amb un refredat d'aquells que tens de tot menys febre i que, després de parar-li els peus com cal, m'ha quedat una tos que no hi ha manera d'aturar del tot. Diuen que és un mecanisme de defensa... doncs que em deixin d'atacar, que ja toca. La setmana que ve aniré a la meva doctora, no sigui que agafi una bronquitis o alguna cosa rara...

És divendres, bon dia, són les onze. Al final, he pogut dormir bé... unes hores al sofà i la resta, de les set fins ara, al llit. És molt estrany però em sap greu, ja que la Teresa l'endemà té classe. Dinem a casa... hem quedat en què compraré un parell d'hamburgueses de confiança, d'aquí al de Gervasio, i una amanida de tomàquet i ceba tendra, uns làctic zero... i a córrer la vora.

Aquest cap de setmana intentaré fer la meva felicitació de Nadal per a tots els meus estimats, família i amics. Pot estar bé, serà un temps per buscar boniques paraules veritat per desitjar pau i bé a tothom, no només per ara sinó també per l'esdevenir futur. Bé, vaig cap a la dutxa i, després, a circular per la vida...