Avui he caminat una estona, sol, sota una mena de boira fina, de núvols negres. M'han arreglat la barba, he fet un cafè amb llet i, en sentir la cridòria dels nens de l'escola del Serrallo, m'he apropat. El pati era un esclat de satisfaccions. Els exàmens acabats, les nadales en marxa, festes a tocar, una mica de fred, una pilota, una mirada, un somriure... A l'escola sempre hi ha algú que no voldria vacances, però mai es perd l'esperança en un demà proper. En tocar el timbre, en aquest cas la música del temps, he continuat el passeig cap a la mar. Avui no estava gaire moguda... potser, en veure'm, ha fet alguns salts, però estava en pla bassa d'oli nadalenca i acollidora.
No he passat per La Xarxa, no tocava, i, a la tornada, he passat un altre cop per l'escola. Els pares esperaven la sortida dels nens. Un vol de braços oberts aterraven al refugi de seguretat que representen els pares, també de braços oberts... boniques cares de satisfacció general. S'observa munió multicultural, no tant com a Torreforta, però Déu n'hi do... La música de sortida para, es tanca la porta de l'escola, l'escola... sempre l'escola. A la tarda més... somriures de vida, nens!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada