I en arribar al poble...

Som a Deltebre on passarem el Cap d'Any amb el meu fill i la seva companya i la resta de família. La Teresa i la seva germana Marcel•la intentaran fer aquells canelons que feia la sogra com ningú. Sabeu allò del rostit a la cassola de diferents carns casolanes i la beixamel feta també a casa, igual que els pastissets que de vegades ens treia de sorpresa, o una mona de Pasqua de les d'aquí, sense xocolata, que era tota una delícia. Bé, les germanes ho intentaran, amb la nostra assessoria moral i la seguretat de què farem els honors pertinents a la seva obra culinària...

Avui parlava amb les meves cosines, una mica més grans que jo, i els comentava que, després del traspàs dels nostres pares i també del meu padrí, ara som nosaltres els més grans d'edat de la família, és a dir, nosaltres ja exercim de veu madura i, suposadament, assenyada. De totes maneres, en arribar al poble, et tornes a fer nen i et veus jugant pel magatzem dels sacs d'arròs, o pujant a la figuera del pati, o fent el partidet de futbol amb els amics del barri. També et veus de gran, gaudint dels espais i vivint i menjant les tradicions. Sempre un paer, allò de tornar al poble...