Són fines... les gotes

Tot i que són fines, les gotes, plou. A mi m'agrada la pluja, més que el vent i el sol d'agost, sobretot si ho fa amb mesura. Recordo que a la casa del poble, des de la meva habitació i mirant per la finestra, es veia el pati, gran, amb algun arbre i rosers, bonic i llarg i amb un pi, enveja de tots. Quan plovia, i com diria el poeta, la pluja darrera dels vidres proclamava monotonia i alguna gota despistada t'acompanyava tot repicant persianes i ajudant-te en el son agraït i reposat.

És dijous, penúltim dia d'escola. La Teresa, tota una entesa en tecnologies ella, va gravant en vídeo els diferents festivals nadalencs de la seva escola que, en tenir la sala d'actes petita, els han de fer per cicles perquè així els pares hi caben tots. Tenim el Kuga a revisió general abans que acabi l'assegurança a tot risc. De moment ens han deixat un Fiesta que també fa la seva missió i està prou bé. El Pere encara no ha dit res, però bé... s'apropen les diades familiars on els absents es fan presents i els que hi som hi som més a prop. Baixaré una estona, amb una jaqueta impermeable, si no el matí es fa molt llarg, tot i el dia propi de recolliment. Són les onze, nens al pati, cridòria, vida. Faré un tallat i un cop d'ull a l'esbarjo dels nens...