des de la llibertat, sense pagar peatge.
Gloriós aquell que ja no viu de genolls
i pot anar més enllà del somni
i fer-lo realitat democràtica i justa.
Mentre, com a espectador de primera fila,
em conformo en tenir la finestra neta,
prop del jardí de roses de colors,
esperar amb deler la bona hora
d'expressar el meu millor sí
per la reconquesta de l'aire sense fums.
Lloat aquell que té veu pròpia
i no té amo ni és claca nefasta.
Genial aquell que va dir que,
per culpa seva, mai va plorar ningú.
Un clam a la gent de bé que va de cara
i que no li plou el manà del cel,
vull dir aquell cel podrit de tot
que sempre espera recompensa generosa...
jo et dono i tu em concedeixes i tots dos flipem
perquè els altres són lletjos i rucs i penitents...
Sempre dic que jo no sóc Einstein,
però m'emprenya que uns sàdics
em tractin de ruc per sistema.
Jo només vull un país normal,
on la gent tingui dret a "desformar-se"
d'aquella formació nefasta total.
Tan costa d'entendre? Votem!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada