De petit a gran

Infant quan un és dolç, suau, dòcil, mansuet, gens esquerp... un cercador de carícies tendres, d'afalacs de l'àvia, manyagues. Allò que la mare et diu que ets un sucre i fas gràcia a tots, i allò que fas tothom ho entén i ho accepta... Recordo la popularitat que tenia al poble quan et deien que eres de sucre... volien dir que eres una mena de nen consentit que passaves de tot i tothom feia els ulls grossos, dissimulava amb parsimònia la visió del que fem entremaliats i consentits.

No, no dura sempre... portar-te al coll, els nens no paguen, només és un nen... En un no res fem l'estirada amunt, canviem la veu, sumem anys i panys, fem estudis o temps d'escola... Pubertat, adolescent, jove encara protegit, no tan jove menys protegit, adult... Normalment fem allò que ens han fet i tothom té clar que no és un sucre però actua d'un dolç acord al nen... M'encanta allò que diuen que tots portem un nen a dins, em sento marsupial i protector... potser era, sóc, un gran petit. Jo era, sóc, mestre d'escola... de nens.