La "Consti"

Pobra, la deixen sola, els caps, la majoria dels caps de les autonomies no pensen anar a fer el paperot. Ella és el llibre sagrat, i a la seva carta, que tenen com a llei, tot i que darrerament la seva portaveu ha estat capaç de dir: "Miren, esto está en la Constitución y todos pueden dar su interpretación", i a mi em va recordar a Lutero quan deia allò que tothom pot interpretar la Bíblia. Evidentment, ha quedat desfasada, antiquada, gens definida, volàtil, ambigua, i a punt, doncs això, del que està passant, que no estigui al servei de la democràcia, sinó que aquesta sofreixi l'esclavatge constitucional.

Ella, sembla que sigui com l'amor. Segons diuen alguns, l'amor és la raó dels sense raó i, aleshores, és la millor raó. La tenen com a últim recurs, sobretot quan no poden raonar les evidències. Quan la veu del poble clama justícia i surt, pacífic, però ferm i decidit al carrer, buscant justícia i llibertat, i respecte a la llengua i la cultura i als seus senyals d'identitat, aleshores, recorrem a la "consti" perquè no saben, no contesten, no entenen, sobretot aquells que el les seves sigles de partit han canviat la "C" per la "E". Tot i el meu respecte al món mundial, jo sóc català i aquesta no és la meva Constitució... no la sento!