Però... estaria bé!

Confesso que m'agrada el greix,
sobretot de les costelletes de xai,
i la nata de la llet sencera,
la mantega i el formatge curat.
Confesso que sóc panarra
i ho suco tot, de gust, con cal.
I què me'n dieu de la xocolata,
cuita, crua, unces ensucrades,
amb llet, sense llet, negre total...
Quina sort quan vaig saber
que a Reus i Tarragona les mones,
les de Pasqua, les fan de xocolata.
Evidentment, com a nadiu,
amant i enamorat del Delta de l'Ebre,
m'agrada l'arròs de tota mena,
sobretot aquell que en diem "calent":
arròs, col i fesols que, fins aquí està bé,
però... amb una mica de galta,
careta, pota, morro, cua, orella de porc,
és una passada de menja d'hivern.
I la mel i mató, i els xurros...
de xocolata, és clar, i el pastís de trufa,
i la crema catalana... Bé, prou!
Tot això, dit i fet amb devoció
perquè "no estaria bé", no,
fóra seriós, fer-ne un hàbit,
és més aviat un luxe ocasional...