La vida plena, torna...

Hem dormit, fins ni se sap l'hora que era. Normal, quan per les nits fem les tantes i, a cops, són les quatre de la matinada, com si fóssim jovent de marxa i discoteca. Hem baixat a fer un talladet i veure el dia. El vent ha amainat una mica, però ahir va fer estralls per tot el Tarragonès. Hem dinat a casa, senzill i bé... hamburguesa de Gervasio, vull dir de la seva carnisseria, tomàquet amb bolets, un làctic zero i un cafè al de Walter, vull dir al seu Bar Francolí. Avui no toca migdiada, no quedaria seriós.

La Teresa, la meva santa, vol anar a comprar cafè i alguna cosa pel Pere i la Mar, i jo m'he fet comprendre i he aconseguit no anar de fires. La senyora, un pou de capacitats ella, farà allò que cregui convenient, just i necessari, comptant sempre amb el meu beneplàcit. Aleshores, un altre cop sol a casa... sol i bé, i amb multitud de silencis amics de companyia. En uns moments, el complement, la vida plena torna... com el torró per Nadal. El millor dels silencis pren llum, i es contacta, i es "presencia", i es "visibla"... Sempre cal deixar brillar les nostres llums, encara que només siguin per mostrar dreceres clares, netes, sense embussos per als imans de l'amor...