Ha marcat el Madrid... i a mi què?, diria un jo qualsevol que de blanc no té ni els calçotets. De totes maneres, no deixo de reconèixer la gran qualitat d'alguna de les seves peces, aconseguides a base de talonari i caprici del seu president, que sembla nedar entre milions.
Però bé, si parlem de futbol, d'aquell que em mou i m'agrada, he vist al Barça guanyant al Getafe (2-5) i, per moments, m'ha recordat aquell equip que quan li marcaven gol deies... no passa res, en farem cinc! Avui hem fet un començament (uns 20 minuts) que semblava que jugaven per telèfon, però després la gent s'ha anat centrant i ha aparegut Pedro, aquell jugador absolutament honrat que ja ho ha aconseguit tot, vull dir quant a títols, i que alguns, sobretot aquells de la premsa canallesca, obliden amb freqüència i han de despertar veient actuacions com la d'avui. "Gràcies Pedro, senyor Rodríguez, ex-Pedrito... sempre t'he admirat perquè ho dónes tot i ets humil i sa". Avui ha fet tres gols de crac, els altres dos, de Cesc.
En handbol, el Barça ha guanyat la Copa Asobal. Estava cantat. Aquest any s'ha format un equip que, almenys per aquí, no té rival i a Europa pot lluitar amb moltes garanties d'èxit. M'agraden els esports, sobretot si participa el Barça... Més que un club!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada