Clos de Tafall

La Teresa, ja ho sabeu, una santa ella, anit va fer el dinar d'avui i em va dir: "D'aquí a cinc minuts apaga el foc, que vaig a fer notes". I jo, que estava al Facebook, entre la poesia intensa dels meus amics sud-americans, quan me'n vaig adonar va ser perquè vaig sentir l'olor a cremat i sense remei... Aleshores, i per fer-me perdonar, vaig proposar-li d'anar a dinar a Ca l'Amadeu, a Vilanova d'Escornalbou, tota una garantia d'encert i bon gust, a més de tracte familiar i cuina catalana de mare i àvia.

Ell, l'Amadeu, sempre et sorprèn en positiu. Avui ho ha tornat a fer amb un vi negre del Priorat de 14'5º que respon al nom de Clos de Tafall: sirah, samsó, garnatxa i, evidentment, Cabernet Sauvignon... pura delícia per a l'escudella i el bacallà amb samfaina. Per postres, un músic amb porronet de mistela i braç de gitano que la crac de la cuina acabava de fer. Dos cafès curts i una copa de Magno és una cloenda genial, només torpedinat pel record d'alguna cigarreta, rossa i altament perjudicial, com fèiem abans. Són les quatre , som a casa. Abans de pujar, però, hem fet un altre cafè al de Walter. Toca migdiada. Ho sabia... la felicitat era això!!