Fulles

He passat per la plaça del Bisbe Bonet, davant l'església del Serrallo on hi ha algun restaurant de bon peix, fins i tot car, fins i tot bo. També hi havia un bar on els meus pares solien anar a fer un cafè amb llet... Feien una mica d'intercanvi, taronges per sardines, a ull, per separat, ala bona gent, de bon rotllo, com dirien ara. Sempre, quan passo per aquí, m'ho miro tot amb nostàlgia i simpatia... són records entranyables, inesborrables.

Però bé, avui volia parlar, com faig de vegades, de les fulles, sobretot del plataner, però també de figuera, taronger o qualsevol de la família de les pinàcies, aquelles aciculars agrupades amb fascicles. Darrerament, trobo especialment boniques les del plataner. Destaquen per la seva simetria i textura diferent, color i olor, segons el temps que porten caigudes i a l'indret d'obaga o més o menys airejat o solejat per on aterren.

Avui m'he aturat... l'espectacle era de col•lecció artística seleccionada... una de color cuir amb textura ferma i dibuix perfecte, l'altra encara groguejava i tenia com unes taques negres que l'assemblaven amb la marieta jove, però també perfecta en la talla i harmonia, també unes quantes d'un terrós cruixent i erosionat... Fulles, els arbres respiren per elles. Fulles, oxigenen... són també poesia.