Temps de Nadal, neix la llum, esclata, aterra la pau i el bé... Deien, diuen a la nostra escola, aquella de La Salle a Reus, que Jesús reviu al nostre cor, i a fi de bé que neix llum com cal a l'habitatge del seny i l'amor. Recordo, no fa tant, els carrers il•luminats, no les penombres d'ara. Penso, com si fos ahir, recent, en aquelles alegries naturals de la vida natural, les extres naturals, les compres "naturals" i a punt, els somriures sincers, la il•lusió aquella que no semblava reviure, només despertava amb nova intensitat.
"Crisi" de valors en general, repeteixo, en la penombra trista, tot i que som en el temps oficial, vull dir per ser bo i fer bona cara. Però... quin encert allò que diuen que la cara és l'espill de l'ànima. Quanta rialla forçada que no amaga l'estat de l'ànima i el del cor... Tots dos que en "un" foren delícia, en ser retallats en moral i plens d'escarni generós, són víctimes en pena grossa. Crisi energètica, crisi total de valors. Cal deixar brillar la llum del cor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada