Tenim la "pota enlaire", i és que portem uns dies de recolliment i escalfor de llar com cal que, tot i ser una glòria per a l'esperit, ara ja reclama una mica d'aire fresc amb bosc i Kuga i, de passada, mar i carretera i manta (ara ja calefacció). I qui em diu a mi que no fem cap a Cal l'Amadeu, que és el centre d'acollida en forma de restaurant més entranyable i ben parit del nostre entorn proper... anomeno així a totes les atraccions de paisatge i cuina que tenim en un radi de màxim una hora. L'Amadeu el tenim a mitja horeta de bona carretera i cotxe que, en un no res, et transporta la il•lusió cap al bon tracte i una millor estada.
Veurem com pinta la cara de bona pinta de tot plegat, perquè sabem què passa quan et deses i et desactives i t'acomodes... acabes fent cada cop menys coses i aleshores et costa engegar la maquineta i aquesta es rovella més del que caldria. L'exemple el tinc en pròpia experiència... un refredat, d'aquells amb tos ximple, m'ha retirat de la bici i les caminades, i jo m'hi he recreat més del compte, però... per l'any nou farem veritat allò de la dita i encetarem de bell nou els propòsits més nobles i sans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada