Catalunya

Som a la terra del bo i millor,

amb mar i muntanya i bona gent,

amb munió de comarques proclamant identitat,

amb llocs màgics d'èxtasi i llum.

Catalunya i els seus pobles, tots,

alguns prop del cel, on Sant Pere,

pels núvols i amb el seu carro d'amor,

passeja pels seus carrers de pau.

D'altres, a la mar i amb riu, i amb bosc,

natura en calma, sempre verda, sempre plena.

Catalunya, nació de ple sabor i gràcia,

acollidora, legal, constant, seriosa...

que riu quan cal i sense hipocresia.

Catalunya, terra d'amics per sempre,

on el cor no es regala fàcil ni arreu, ni barat,

però quan el donem ho fem com cal, de debò i entregats.

Cert que tothom s'estima allò que és "seu",

però és que aquest "meu" és tan digne i veritat,

diferent, de base igual, vital, de boira i sol i sal...

És un "meu" tan ric amb seny,

on l'esforç constant ha fet brollar

vida a la vida i a altres vides.

Tranquils, avui no parlaré del Priorat,

ni de l'escudella o el menjar blanc,

del suquet d'angules, del cap i pota

o del peix de Tarragona,

però Catalunya se sent, s'estima,

només cal tenir bon gust...